Construïda a mitjans del s. XVIII per emmagatzemar la neu recollida a l’hivern.
La nevera pertanyia als monjos del Convent de Santa Maria de la Valldigna de Simat.
La nevera és de planta circular de maçoneria i morter de calç, de gran diàmetre 14,8m però amb uns murs exteriors molt estrets 0,6m. Va perdre la cobertura original, de la qual s’observen alguns punts del naixement d’arcs de maó massís (realitzades en una bòbila contigua de la qual encara s’observen restes) i actualment es pot observar el que serien els nervis en metall. En pou interior té dues portes d’accés a l’est i oest i té una profunditat de 8,70 m.
En aquests moments s’està realitzant una investigació arqueològica que ha donat per fruit descobrir l’accés originari de la Nevera (notícia al diari Levante). Aquesta construcció està interrelacionada amb altres neveres entre la Drova i Pinet, però aquesta és l’única restaurada i que per tant presenta un millor estat.