Un morabit era la habitatge d’un ermità.
Malgrat que popularment s’ha cregut que la funció d’aquesta construcció responia a això, en les darreres investigacions sembla que l’ús real seria una nevera de transició, per a fer de punt entremig en el transport del gel.
Situat en Marxuquera, s’han fet treballs d’adequació del recinte en els últims temps. Es pot visitar pel seu exterior i completar una ruta entre camps de tarongers i natura.
Es tracta d’una edificació cilíndrica coberta amb una volta de maçoneria d’uns 7 metres de diàmetre i una altura total de 6 metres, amb una petita llanterna. Es tracta d’una construcció insòlita, la datació de la qual és incerta, encara que pels materials i el tipus de construcció, podria ser del segle XVII. Recorda als Cucos pel que fa a la tipologia de planta, que són habitatges rudimentaris emprats d’una manera temporal.
Va estar envoltat per un segon recinte en forma de corona de parets menys gruixudes i a la meitat del cos central. Aquest espai estava cobert coincidint amb la base de la volta, donat que apareixen buits i osques en els quals van haver de recolzar-se les biguetes de la coberta. L’accés a aquest espai és a través d’una porta d’arc carpanell rebaixat.
La fàbrica del Morabit és de cudols grans, pedra trossejada per a la volta, i maó en les portes i finestres. A una distància de 100 metres va existir un edifici de similars característiques, encara que de menor grandària, i d’una sola planta. En l’actualitat ha desaparegut.