La primera ocupació de l’enclavament on se situa el castell, dataria de finals del segle XI, segons les cròniques de finals d’aquest segle.
El castell es troba a 2,5 quilòmetres al sud-est de la població de Benifairó, enclavat en la Valldigna. Sobre el cim i sobre la vessant nord-oest d’un escarpat mont d’uns 237 metres d’altura, que se situa enmig de dos profunds barrancs que la flanquegen pel nord-est (barranc del Raboser) i sud-oest (barranc del Castillo) que descendeixen per l’Ombria de la Valldigna fins a la plana. Al sud de la fortalesa es troba el Pla del Toro i Simat, i a l’est la penya dels Ferraguts.
Amb el nom de Marignen o Marynén s’indica en el llibre del Repartiment la vall d’Alfàndec, el mateix que les alqueries que en ell es trobaven.
El nom de castell de la Reina Mora es deriva d’una llegenda segons la qual una reina musulmana es va tirar al precipici des del castell. Jurisdiccionalment, tota la vall amb els seus castells (Marinyén i Alcalá) pertanyia des dels seus orígens a Alzira. Després de la conquesta, passaria a tindre entitat pròpia, amb el Rei En Jaume I com a Senyor. La història del castell començaria amb les primeres construccions musulmanes que, com la majoria d’aquests castells musulmans tindria la funció de refugi de la població de les alqueries properes.
Després de la conquesta començaria una etapa d’esplendor en la qual es van construir multitud d’estructures diferents com són nous paraments de muralla, aljubs i altres estades i edificis. En temps del senyoriu dels monjos cistercencs, atorgat per Jaume II en 1287, la vall va canviar el seu nom pel de Valldigna i el castell va tenir un especial interès. Van ser alçades diferents estructures, algunes de certa importància, com són la part més alta del castell, que arribaria a tenir tres altures i on destaca la xicoteta capella d’arcs de creueria. A partir del segle XVII el castell no torna a tindre rellevància. Les estructures del castell pertanyen a dues èpoques diferents. La primera realitzada en època musulmana i la segona, en època cristiana, sota el domini dels monjos cistercencs.
Es poden distingir dos recintes emmurallats, en el primer es troben els habitatges que constituïen el poblat. L’accés a aquest es realitza per mitjà d’una porta d’arc rebaixat de maçoneria. Aquest recinte està protegit per un mur d’un metre d’amplària que s’acomoda a l’orografia del terreny. (Font: C.Pérez-Olagüe)