Així doncs la seua platja, coneguda com Els Pedregals, compta amb tota mena de serveis i establiments de primer nivell, fins i tot, els paladars més gurmet podran fer de les seues a un restaurant amb Estel Michelin.
L’oferta lúdica es completa amb diferents barets a vora mar que durant els mesos d’estiu programen des de música en directe a teatre. A primera línia de costa també es practiquen nombrosos esports aquàtics, a banda de comptar amb un passeig marítim molt animat. Altres atractius són els càmpings i un espai per a caravanes.
Al nucli urbà podem endevinar el traçat de la via Augusta, actual carrer Assagador; la Casa Gran, residència senyorial de final del s. XIX; i els vestigis del safareig, i les séquies que el nodrien d’aigua.
Gentilici: daimusera, daimuser
Oficina de Turisme – Daimús: Plaça Alcalde Francisco Castelló s/n (962803822) [email protected]
Recursos naturals:
- Platja de Daimús
- Platja dels Pedregals
Totes les rutes estan ben senyalitzades i repletes de fonts naturals que confereixen un gran atractiu per als excursionistes.
Però aquest poble, a més, ens regala l’oportunitat de retornar al passat i entrar per davall del seu arc romà, com han fet centenars de generacions al llarg de la seua història. La segona porta, la d’Albacar d’origen àrab, es troba al costat del safareig municipal a la part baixa del poble.
Entre altres atractius Castellonet de la Conquesta suma també el Palau dels Almúnia, edifici del s. XVII, i l’Almàssera que hui en dia és un restaurant
Gentilici: Castellonetina, castellonetí
Recursos naturals:
- Serra d’Ador o de la Cuta
- Vall de Vernissa
- Font del Amortadell
- Font de la Cuta
Per una banda està el seu llavador municipal, restaurat en 1976 i en perfecte estat de conservació. Per altra banda, la població té dos molins: el de la Farina, –amb parts del voltant del s. XV i de possible herència àrab–, i el Nou, actualment dedicat a l’hoteleria.
En 1983, quan restauraren l’Església de Sant Jaume Apòstol, edificada al segle XVI, van eixir a la llum restes del seu antic mihrab, evidenciant els orígens musulmans de la població.
Gentilici: beniflatera, beniflater
En els passats anys el municipi ha recuperat la senda del Castell d’Alfàndec, que havia restat inexpugnable durant dècades. Aquesta fortalesa és coneguda com el Castell de la Reina Mora, ja que la tradició oral explica que una sobirana musulmana es va llançar per la finestra.
La situació del terme, entre la Serra de les Agulles i el massís del Mondúver, així com l’eix vertebrador del riu Vaca, converteix Benifairó en el punt de partida perfecte per a excursionistes, fins i tot per als qui practiquen l’escalada tenen dues magnífiques oportunitats a l’Agulla Fonda o a l’Agulla Foradada.
Gentilici: benifaironera, benifaironer
Oficina de Turisme – Benifairó de la Valldigna: 962885264 (Tourist Info Tavernes)
Recursos naturals:
- Massís del Mondúver
- Pla del Barber
- Vall de Valldigna
- Font Fontarda
No debades aquestes terres foren les protagonistes de la vida del més gran poeta valencià del s. XV, Ausiàs March. Hui en dia encara podem trobar vestigis del que va ser la casa palau d’aquesta família, així com la séquia dels March que encara abasteix d’aigua als regadius de la població.
A Beniarjó se celebra des dels 80 el Premi de Poesia “Senyoriu d’Ausiàs March”. El prestigi d’aquest guardó ha anat augmentant progressivament fins a convertir-se en una de les distincions més prestigioses de les Lletres Valencianes. De fet, personalitats tan importants com Vicent Andreu Estellés han format part del jurat.
El certamen s’emmarca dins de les festes patronals dedicades a Sant Marc, on a més té lloc el ball de la Bandera, una manifestació cultural molt particular.
Gentilici: beniarjotera, beniarjoter
Trobem manifestacions culturals úniques a la comarca com els seus tres balls originaris: la dansada o ball pla, ball de la pandereta i el ball de la Forca. Aquest últim representat per la Banda del Tio de la Porra l’última setmana de setembre, i és l’únic ball de bastons a La Safor. Bellreguard compta amb una llarga tradició de festes de Moros i Cristians.
La seua platja és idònia per qui busca tranquil·litat i alhora tots els serveis per a passar unes vacances agradables. També disposa d’una zona d’autocaravanes ben equipada.
Gentilici: Bellreguardina, bellreguardí
Oficina de Turisme – Bellreguard: 962819320. Passeig Marítim (Només en estiu)
Recursos naturals:
Poble de carrers empinats i rodejat de muntanyes. És el més menut de la Valldigna i ha estat estretament lligat al Monestir de Santa Maria, a Simat.
Els monjos gestionaren la població des de l’expulsió dels moriscos, i baix el seu domini es va crear el primer nucli urbà “la Plaça”, la qual només tenia un accés per poder-se tancar a les nits i protegir-se dels llops.
Encara es conserva la Nevera, on es guardava la neu de l’hivern per poder tindre gel a l’estiu.
Gentilici: barxera, barxer
Recursos naturals:
- Massís d’Aldaia
- Massís del Montdúver
- Barranc de Manesa
- Rierol o Barranc de La Drova
- Cova de les Malladetes
- Cova del Suro
- Alt de Picaio
- Penya Penyalba
- Avenc de la Donzella
- Avenc Aldaia
- Avenc Pilar
- Avenc de les Violetes
- Pla de La Drova
- Pla dels Suros
- Pla dels Avencs
- Vall de Valldigna
- Font de l’Om
- Font de la Puigmola
- Font del Molí
- Poljé de Barx
- La Carrasca (paratge de la donzella)
- L’ombria de Picaio
- Mirador de la Visteta
Parlem del parc temàtic del trenet Gandia-Alcoi, i és que han sabut recuperar la màgia del seu recorregut i les diferents locomotores a la perfecció.
Així com convertir la vella estació en el museu del ferrocarril, on poder descobrir tots els secrets d’aquest mitjà de transport i de les persones que el van fer llegenda. Hui en dia, encara podem gaudir del traçat antic del tren gràcies a la Senda Verda que el fa servir.
A més, Almoines ens connecta amb la Ruta Occidental de la Seda a l’haver estat un important nucli de producció d’aquest teixit, gràcies a les moreres, als cucs i a la fàbrica de seda d’Enric Lombard Gaujoux creada el 1848, i forma part del patrimoni industrial saforenc.
Gentilici: almoinera, almoiner
La població té un origen musulmà, clarament visible al seu topònim que significa “el desert”. Els seus principals monuments són l’Església de Nostra Senyora, neoclàssica, i el Castell de la Serra o de Vilella. Aquest castell refugi va ser aixecat pels àrabs i encara podem observar part de les seues runes.
Gentilici: Almiseratina, almiseratí
Recursos naturals:
- Barranc de la Figuera
- Barranc dels Magrells
- Barranc del Castell
- L’Assut d’Almiserà
- Font de la Finestra
El riu Vernissa la divideix en dues fraccions ben diferenciades, a una banda es troba el nucli urbà i a l’altra riba el protagonisme absolut del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba i el seu entorn natural.
Es constaten vestigis humans ja en època ibèrica, però és en temps dels romans quan, probablement, sorgeix una vila apegada al Camí Reial de Xàtiva, via de comunicació emprada ja al segle I a.C. En aquest punt s’obri un parèntesi documental fins l’assentament de l’alqueria morisca i la construcció del Castell de Palma, dependent del de Bairen.
Un segle després de la conquesta cristiana per part de Jaume I serà quan es funda el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, en 1388. Aquesta edificació, actualment en mans privades però oberta al públic, es constitueix com el principal reclam turístic i cultural d’Alfuir.
Gentilici: alfauirenca, alfauirenc
Recursos naturals:
- Pla del Castell
- Pinar del Convent
- Vall de Vernissa
- Riu vernissa
- Font del pintat
- Font dels polls
- Pinada del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba
