Monestir de Sant Jeroni de Cotalba

Es tracta d’una de les construccions monàstiques més notables del nostre territori, fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrencant d’una primitiva estructura gòtica medieval es desenvolupa fonamentalment des del segle XVI al XVIII.

De forma sintètica podríem destacar dins de l’edifici quatre grups constructius amb característiques homogènies: la torre de l’homenatge o de les campanes, l’Església, el claustre en les seves dues plantes i les dependències del monestir pròpiament aquestes.

La torre de l’homenatge o de les campanes és el centre d’atenció de l’edifici que sobresurt pel seu volum i altura. Es tracta d’una torre realitzada a força de maçoneria per filades i remata en la part superior amb els merlets característics de les fortificacions medievals. A la base de la torre es troba la làpida commemorativa de la fundació del monestir:” Lo molt alt Senyor Don Alphons, fill de l’infant En Pere, duch de Gandía, marqués de Villena, comte del Ribagorca e de Dénia, fundá aquest monestir a honor de Déu e de Sant Jeroni, l’any Mil CCCLXXXVIII”.

L’església és un espai únic de planta basilical sense creuer que aquesta dins de la tipologia tradicional i característica del gòtic valencià-català. S’ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Compta amb un presbiteri rectangular amb afegits barrocs i un cor elevat amb volta estavellada. Les capelles laterals se situen entre els contraforts interiors trobant-se sepultures en algunes d’elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i segueix l’esquema típic d’estructura ogival.

L’actual capella de la Verge de la Salut va ser l’antiga Sala Capitular del monestir. Adossat als seus murs es troba el sarcòfag en pedra tallada dels fills del Duc Alfons el Vell: Joan i Blanca. Aquesta és un exemple de l’escultura funerària gòtica valenciana. L’altar sembla ser de factura més moderna.

Les dependències monacals. L’interior del monestir presenta a vegades uns recorreguts intricats i tortuosos i presenta variades dependències. El cos de residència monacal està format per trenta-sis cel·les entre les quals sobresurt la cel·la prioral on va residir el rei Felip II (1586).Són també interessants l’aqüeducte de factura gòtica, els jardins i espais adjacents al monestir que configuren espais ambientals de gran interés paisatgístic. (Font: Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental)

Uso primitivo: Religiós