Lligada a la família Borja i a la noblesa, ha estat visitada fins i tot per l’Emperadriu Margarida d’Àustria.
L’Alqueria del Duc: està situada al peu del Castell de Bairén, en la partida denominada Font de Montaner. Hi ha un pàrquing amb places gratuïtes al costat de l’Alqueria del Duc però el carrer d’accés és molt estret i presenta problemes si ens topem amb un altre vehicle. Es recomana anar a peu des del Grau de Gandia i gaudir del passeig. A més és possible accedir amb bicicleta o caminant des de Gandia passant pel polígon industrial Alcodar (per baix de les vies de tren prop del parc de bombers).
Adreça: Camí de l’Alqueria del Duc, s/n GPS: 38.990237,-0.17621
Enclavada en un dels entorns més bonics de la comarca, a les faldes del Castell de Bairén i al costat de la marjal i els ullals, a l’època comptava amb salons i decoracions luxoses, a més de barquetes per a navegar pel seu estany.
Es tracta d’una alqueria fortalesa amb totes les seues dependències a l’interior de les gruixudes parets que la conformen. La data de la seua construcció és incerta, però ha de rondar el S. XV, i és possible que s’edifiqués sobre una torre anterior doncs en l’angle nord-oest hi ha restes d’una torre de maó derruïda que contrasta amb la resta del conjunt d’argamassa i pedra.
L’alqueria va haver de tindre al principi un caràcter militar com a lloc avançat de vigilància on s’efectuaria el relleu de les patrulles costaneres davant les freqüents incursions de pirates i berbers. Al seu costat hi ha restes d’una necròpolis d’època visigoda. En 1590, la va adquirir el menor dels fills de Francesc de Borja, Alfons de Borja i Castro, que la va convertir en un recinte senyorial d’esbargiment i caça, amb hortes al seu voltant.
Actualment és la seu del Centre de Desenvolupament Turístic (CdT) de la Generalitat Valenciana i funciona com a hotel-escola.
Al costat de l’Alqueria del Duc, es troba l’Ullal de l’Estany, un dels ullals que nodreixen la marjal de Gandia. Les seues aigües dolces provenen de les muntanyes properes i sorgeixen des del subsòl. L’Ullal de l’Estany és un exemple de la biodiversitat de les marjals, zones humides litorals la importància ecològica de les quals ha estat reconeguda per diversos organismes internacionals. El de Gandia forma part del sistema hídric de la Marjal de la Safor, una de les que es conserven al litoral valencià.
Al costat de l’Ullal, se situa l’Aula de la Natura, centre d’interpretació de la marjal, des de la qual parteixen sendes per a recórrer la zona. Ací també es troba la seu del Centre Espanyol d’Aiguamolls.