Aquest lloc va ser ocupat des d’època ibèrica, possiblement entre els segles V i I abans de la nostra era.
Aquest lloc va ser ocupat des d’època ibèrica, possiblement entre els segles V i I abans de la nostra era. El jaciment ibèric tindria dues zones importants d’ocupació.
La primera correspon al poblat, sobre la qual es va alçar amb posterioritat l’estructura musulmana. D’aquest poblat solament queden alguns segments de murs conservats amb les característiques pròpies d’aquest poble, pedres de certa mesura travades en sec. La raó per la qual l’estructura del poblat no es troba sencera és que la construcció musulmana alçada posteriorment desmuntaria els murs i aprofitaria els blocs com fonaments de la nova construcció.
També es troba la necròpoli ibèrica als peus del poblat, a l’est del castell, cap a la carretera de Pego a Oliva. Les restes oposades en aquesta necròpoli són bastant importants: s’han trobat nombrosos materials ceràmics, entre ells urnes funeràries decorades i algunes restes de metalls com espases i diferents instruments.
Una notícia curiosa escrita l’any 1495, explica com uns buscadors de tresors van trobar ací una gerra amb monedes d’or d’època ibèrica, segurament. El castell musulmà ha estat considerat com un castell jaumí o encara més modern, ja que la tipologia de la seua construcció ho dóna a entendre. Es conserven aspectes ornamentals en la part exterior, fora del castell, on es veu una inscripció àrab. A l’interior d’una de les sales, un gravat sobre calç fresca dels arcs que formaven la porta d’aquesta dependència.
La funció d’aquest castell seria únicament militar. L’escassa ceràmica musulmana o la inexistència de ceràmica cristiana ens demostra que aquest castell no va tenir molta rellevància. Històricament es podria vincular al castell de Dénia del que havia de dependre.