La Safor es troba sobre una terra modelada, gota a gota, per l’aigua per a oferir-li un tot, en molt pocs quilòmetres: marjal, platges urbanes i verges, rius, muntanyes i coves que han configurat una extensa cultura viva i patrimonial.
El poble més menut de la Safor, té tan sols 0’4 km2 i es troba completament envoltat per Gandia. Benirredrà és un paratge de tranquil·litat, només alterat per les seues manifestacions culturals com el Porrat o les festes locals, així com les Falles.
Des del cim del Mondúver fins a la marjal de la Safor s’allarga el terme municipal de Xeresa. La població ha fet un esforç últimament per promoure un turisme natural i sostenible.
No és d’estranyar que aquesta localitat haja optat per l’eslògan turístic “naturalment màgic” i és que en pocs km2 el poble passa dels paratges més escarpats del seu interior a la vora de la mar Mediterrània.
A les faldes del Circ de la Safor, el cim més elevat de la comarca, trobem un dels paratges més frondosos i ben conservats de les nostres terres. Les característiques geogràfiques del Circ, que recorda a les glaceres dels Pirineus, han configurat una fauna i flora endèmiques.
Es tracta de la població més gran de la subcomarca natural de la Valldigna i es converteix en la seua eixida a la mar. Això li permet gaudir tant de paratges de muntanya com de marjal i costa.
La llegenda parla que el Rei Jaume II El Just en veure aquelles terres, fins aleshores anomenades d’Alfàndec, li va dir a l’abat del monestir cistercenc de Santes Creus “quina vall més digna” referint-se a la construcció d’un nou monestir per a l’orde del Cister. I des d’aleshores tota la història d’aquest indret està configurada sota la influència del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna.
El municipi més gran de la Vall del Vernissa conjuga a la perfecció el seu patrimoni natural amb el cultural. Un clar exemple d’aquest fet és el recorregut del PR-CV 100, senda curta i de baixa dificultat, que durant el seu trajecte passa per les fonts del Castell, el Barranc Blanc, el Llibrell i Les Galeries, així com la Penya Roja, fins a les restes del Castell de Borró, s.X.
Des de temps antics El Real de Gandia ha aconseguit dominar l’aigua per conrear les seues terres. S'ha fet un treball d'investigació i valorització d’aquest patrimoni que té més de mil anys, com és el cas de la séquia del Vernissa.
El visitant a colp d’ull podrà descobrir dues realitats ben diferenciades als carrers del centre de Rafelcofer: per una banda apreciarà les façanes modernistes i d’estil eclíptic del carrer Major, ricament ornamentades, i per altra veurà les cases de llauradors, amb grans portes per a l’entrada dels carros, i d’un estil molt més sobri.
La Safor és aigua, és terra fèrtil i és cultura, i si algun poble pot fer una amalgama d’aquests tres elements, aquest és Potries. No debades compta amb un dels patrimonis vius de l’aigua més cuidats.
El 1532 Piles va estar protagonista del desembarcament del pirata Barba Roja II, qui va portar les seues naus des d’Algèria.
Des de temps antics el Poble de Palmera ha estat el lloc on les juntes de l’aigua de l’horta de La Safor s’han reunit per a discutir sobre tots els temes que envolten al reg i a la gestió d’aquest recurs.
Ens trobem enfront d’un terme fèrtil, regat pels rius Serpis i Vernissa, d’aquesta manera Palma de Gandia està envoltada de camps de regadiu, tarongers...
La segona ciutat per nombre d’habitants de La Safor conserva un dels centres històrics més bonics de la comarca. Pels seus carrers torts i empinats del raval encara podem sentir l’alè dels moriscs, mentre que al barri cristià trobem palaus i cases senyorials, amb places i carrers més amples.
Els carrers de Miramar mostren part del seu entramat antic de traçat irregular que ocupa les places de l’Església, del Trapig i Raconet i els carrers Major i Abadia. L’edifici més emblemàtic és l’Església de Sant Andreu, bastida en el s. XVIII en estil barroc, damunt l’originaria de 1535.
La història de Llocnou de Sant Jeroni està nugada a la del monestir de Sant Jeroni, durant segles han sigut els monjos qui gestionaren els designis de l’indret.
Una de les millors maneres de conéixer la Font d’en Carròs és realitzar algun dels seus itineraris perfectament delimitats.
Situada a la riba del riu Serpis, l’Alqueria de la Comtessa té un terme pràcticament pla, gràcies als sediments fluvials, només immutat per la muntanyeta de Sant Miquel i el barranc de Seret, o de Palmera.
Pel que sembla la toponímia d’aquesta població fa referència a la seua funció original: vigilar la costa, guardar la mar. No ha estat fins al 2001 quan s’ha assolit el nom oficial de Guardamar de la Safor, el que ha donat peu a que se la conegués com l’Alquerieta entre els pobles del voltant.
Al llarg dels anys la capital de La Safor s’ha consolidat com una de les destinacions turístiques més punteres del nostre país. No debades, pot arribar a triplicar els seus habitants en temporada alta, a l’estiu.
Tradicionalment, Daimús ha estat un poble agrícola però, des dels anys 60, ha fet una clara aposta pel turisme.
Enclavat en la Vall del Vernissa Castellonet de la Conquesta ens ofereix l’oportunitat de realitzar diferents rutes, tant a peu com amb la bicicleta.
El riu Serpis ha impregnat als pobles de la seua ribera d’un caràcter molt especial. Al poble de Beniflà comptem amb importants vestigis de l’arquitectura hidràulica.
Fer una passejada per Benifairó de la Valldigna és transitar entre la natura i la llegenda.
Aquest poble banyat pel riu Serpis, es troba envoltat de tarongers i de l’essència de la família March.
El terme municipal de Bellreguard està dividit en dos nuclis urbans, per un costat el poble i per l’altre la platja, i pel mig el creua el de Miramar.
Barx, i la seua pedania La Drova, són sobretot natura. Moltes rutes passen o parteixen de la localitat, a banda, és tot un referent per a practicar l’espeleologia a les seues coves i avencs.
A pocs pobles es viu l’esperit ferroviari amb tanta intensitat com a Almoines, i és que sense moure’t de la localitat pots fer un viatge històric per tres comarques valencianes.
El seu terme està emmarcat a la Vall del Riu Vernissa i podem trobar múltiple diversitat de paratges naturals de tot tipus com barrancs, fonts, coves, ..., dintre dels quals destaquen els turó del Tramús i el barranc del riu Vernissa.
Al bell mig de la Vall del Vernissa i envoltada per les Serres d’Ador, Falconera i Grossa es situa Alfauir.
Coneguda com el balcó de la Safor, gaudeix d’una de les vistes més boniques de la comarca.
